CURT AUDIOVISUALS.

http://www.youtube.com/watch?v=bOg2ClZuYCw&feature=youtu.be

UN CUENTO CHINO.

La pel·lícula està feta i rodada a Buenos Aires (Argentina) i ha estat estrenada aquest any; la història està ambientada també en l’actualitat i a Buenos Aires i tracta el tema de la soledat, de la rutina, de l’amistat, de l’amor,... tots aquests temes estan tractats des del protagonista i des de la seva opinió, per tant la pel·lícula ens endinsa al món d’en Roberto i a partir d’un tema principal que podria ser l’amistat amb Jun, se’ns desenvolupen altres de secundaris (o no tant) com ve a ser l’amor, la rutina, la tristesa, la nostàlgia,... temes els quals són tractats sobretot dees del punt de vista del protagonista i per tant l’espectador es veu directament condicionat per ell.

La història no té cap narrador, tot són diàlegs i alguns monòlegs que s'expliquen a partir d’una història concreta d’un personatge, els problemes d’aquest i òbviament les relacions que l’envolten, per tant també passem a conèixer indirectament la vida d’altres personatges.El ritme narratiu és mol marcat i sovint força dinàmic, cosa comuna dins el gènere de la comèdia, però, alhora té moments més lents, sovint dramàtics i emfatitzats a partir d’una banda sonora.

S'utilitzen gairebé tot els plans, exceptuant el picat i el contrapicat, ja que, sembla interessant per a assolir un apropament de l’espectador cap a els personatges posar la càmera a l’alçada dels ulls dels actors.Els colors emprats a la pel·lícula no estan fets a l’atzar, s’utilitzen sovint colors saturats i es relacionen amb la roba dels personatges colors d’espais diferents com per exemple en Jun porta sempre colors blaus i la cuina, que és l’espai on més transcorre la història o si més no on hi succeeixen els fets més importants.

Els espais  tenen significacions importants  a la història, com la cuina, ja que és el lloc de trobada de'n Roberto i en Jun i on hi podem veure el transcurs de la seva relació,... O la ferreteria, que podria significar la rutina i l’angoixa del protagonista, etc.

GÈNERES CINEMATOGRÀFICS.

En la teoria cinematogràfica, el gènere es refereix al mètode de dividir o classificar les pel·lícules en grups segons la seva temàtica, realització o aspecte. Aquests gèneres estan formats per pel·lícules que comparteixen certes similituds, tant en el terme narratiu com en la posada en escena.

• Cinema independent: Una pel·lícula independent és aquella que ha estat produïda sense el suport inicial d'un estudi o productora de cinema comercial. El cinema d'indústria pot ser o no d'autor, mentre que el cinema independent ho serà gairebé sempre. Actualment existeixen molts països que no tenen una forta indústria del cinema, i tota la seva producció pot ser considerada independent.

• Cinema d'animació: És aquell on es fan servir majoritàriament tècniques d'animació. El cinema d'imatge real registra imatges reals en moviment continu, descomponent-lo en un nombre discret d'imatges per segon. En el cinema d'animació no existeix moviment real que registrar, sinó que es produeixen les imatges individualment i una per una (mitjançant dibuixos, models, objectes i altres múltiples tècniques), de forma tal que al projectar-se consecutivament es produeixi la il·lusió de moviment. És a dir, que mentre en el cinema d'imatge real s'analitza i descompon un moviment real, en el cinema d'animació es construeix un moviment inexistent en la realitat.

• Cinema documental: És el que basa el seu treball en imatges preses de la realitat. Generalment es confon documental amb reportatge, sent el primer eminentment un gènere cinematogràfic, molt lligat als orígens del cinema, i el segon un gènere televisiu.

• Cinema experimental: És aquell que utilitza un mitjà d'expressió més artístic, desmarcant-se del llenguatge audiovisual clàssic, trencant les barreres del cinema narratiu estrictament estructurat i utilitzant els recursos per a expressar i suggerir emocions, experiències, sentiments, utilitzant efectes plàstics o rítmics, lligats al tractament de la imatge o el so. Es defineix d'acord amb el seu àmbit d'aplicació i recepció, ja que no sol tractar-se d'un cinema lligat a la indústria, i no es dirigeix a un públic ampli sinó específic, i comparteix a priori un interès per productes que es troben fora dels cànons clàssics.

• Cinema d'autor: El concepte de cinema d'autor va ser encunyat pels crítics dels Cahiers du Cinéma per a referir-se a un cert cinema on el director té un paper preponderant en la presa de totes les decisions, i on tota la posada en escena obeeix a les seves intencions. Sol anomenar-se d'aquesta manera a les pel·lícules realitzades basant-se en un guió propi i al marge de les pressions i limitacions que implica el cinema dels grans estudis comercials, la qual cosa li permet una major llibertat a l'hora de plasmar els seus sentiments i inquietuds en la pel·lícula. No obstant això, grans directors de la indústria, com Alfred Hitchcock, també poden ser considerats dins d'aquesta categoria.

HISTÒRIA DEL CINEMA.

La història del cinema tracta de l'evolució tècnica i artística de l'art de les imatges en moviment conegut com a cinema. Les pel·lícules es desenvolupaven tot convertint-se en un mitjà de comunicació de masses al segle XX. Les pel·lícules han tingut un impacte substancial en les arts, la tecnologia, i la política i societat.


El Precinema.
Des d'un principi l'ésser humà s'ha preocupat per a captar el moviment i duran segles s'ha intentat reproduir aquesta realitat canviant.

Al segle XIX apareix l'invent capital de la fotografia, per primera vegada, va ser possible plasmar la realitat tal i com nosaltres la veiem. Però no es van voler conformar amb una imatge fixa, volien moviment, que s'acostés més a allò que veien. A mesura que el segle avançava diferents homes intentaven cercar i trobar el com reproduir aquesta realitat. Finalment, amb la finalitat de produir una acció continuada, es projectaven grans bandes de més de 500 transparències de dibuixos a partir d'un aparell cilíndric que proporcionava la projecció dels primers dibuixos animats.


El naixement del cinema. Cinema mut.
Es considera que el cinema va nèixer noficialment al 28 de desembre de 1895, dia en què els germans Lumière van mostrar públicament els seus films als espectadors del Salon Indien de París. Aquest avenç fou admirat i aplaudit per a tots els públics que varen poder assistir a un d’aquests films. L’aparell amb el qual varen aconseguir tot això el van anomenar Cinematògraf.

A principis del segle XX el cinema ja és una indústria, una gran màquina de fer diners. Al ser mudes les pel·lícules, solia haver-hi un pianista interpretant la música en directe i si la història requeria alguna mena d’explicació, aquesta sortia amb uns cartellets a la mateixa pantalla.

 

L’època sonora.

El 6 d’octubre de 1927, succeeix un fe revolucionari per a la història del cinema; s’afegeix la veu i és per això que desapareixen els intertítols i els actors necessitaren un potencial de veu perquè al públic li agradés la seva interpretació.

Aquest descobriment coincidirà amb el crack del 29 i això farà que la gent vagi al cinema per a evadir-se dels problemes reals que els envolten.

 

El cinema en color.El cinema en color arribarà al 1935 amb la pel·lícula “La fira de les vanitats”, però la seva plenitud s’aconsegueix amb el film “lo que el viento se llevó al 1939.

Quan la Segona Guerra Mundial esclata, el cinema es basarà en la propaganda nacionalista, el documental de la guerra o el producte escapista.

 

Últims anys.

A finals dels anys 70, i després d’uns anys de cinema espectacular basat en el catastrofisme, s’imposa la recuperació de la superproducció des del punt de vista de qualitat i rentabilitat; concretament amb l’autor de “La guerra de les galàxies” de 1977, que va apostar per un cinema també comercial però amb un estil de creació molt personal i creatiu.

Començada ala dècada dels 90, hi ha una crisi d’idees, i es decideix inspirar el cinema amb els herois dels còmics.

 

 

Projecte final. CANVI D'IDEA.

Degut a varis obstàcles que ens hem trobat per dur a terme el projecte d'un curt de por, hem decidit fer una crítica a la moda, un món que cada vegada està adoptant més protagonisme i que ''s'està tornant boig''. La nostra idea és vestir-nos amb materials molt comuns a la nostra vida diària, però poc a l'hora de vestir. Els que ens han cridat més l'atenció són el paper film i el paper de plata, conjuntament amb cinta adhesiva negra, per als acabats.
El que pretenem fer és un video basat en diapositives,. Les diapositives seràn les fotografíes amb els vestits que hem dissenyat i una crítica sobre el vestit.
Més endevant anirem veient el procès de treball.

Projecte final de curs: CURT.

Com a projecte de final de curs, hem d'elaborar un curt, que pot ser individual o per parelles. En el meu cas, ho fáré amb la meva companya de classe, Laura Perez, i es tractarà d'un de trailer d'una película que crearem i gravarem les dues amb l'ajuda d'alguns col.laboradors.
La idea principal és elaborar una pel.lícula, crear-ne les escenes, estructurar-la, fer-ne uns guions  i escollir-ne moments clau de la nostra petita pel.lícula. Arrel d'aquesta pel.lícula, el nostre treball serà fer-ne el seu trailer, amb una duració d'uns 30 segons a 1 minut.
Per poder dur a terme aquest procès, haurèm de separar les escenes de la pel.lícula i fer-ne comun recull per mostrar-ne un petit argument i que les imatges que s'hi puguin apreciar, deixin a l'espectador molt a desitjar i vinguin ganes de veure la pel.lícula.

Més endevant, anirem penjant l'storyboard i els guions de treball per poder-ne veure el procès.